Dia 3 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

La Dispersione

Erika Escribá-Astaburuaga, soprano
Joan Baptista Boïls, direcció
No he de enmudecer. Àries de sarsuela barroca

Erika Escribá-Astaburuaga, soprano
Luis Osca P. i Josep Ribes, violins
José Manuel Navarro, viola
Leonardo Luckert, violoncel
Juan Perfecto Osca, contrabaix
Anníbal Soriano, guitarra barroca
Ignasi Jordà, clavicèmbal
Luis Osca G. , percussió
Joan Baptista Boïls, director

Programa concert

I
Antonio Martín y Coll (c. 1660-1734)
Canzion
Los Impossibles
Bailete italiano
Xácara
Antonio Literes (1673-1747)
Júpiter y Semele
No he de enmudecer - Adiós dueño hermoso (Recitat i ària)
Pues soy abejuela (Ària)
Ven dulcísimo bien (Ària)
Antonio Martín y Coll
Diferencias sobre la gayta
El villano
Canarios
Danza del hacha
Antonio Literes
Acis y Galatea
Monstruo en quien has obrado - Cielo ha de ser el mar (Recitat i ària)
Confiado jilguerillo - Si de rama en rama (Recitat i ària)
Acis dichoso - Si el triunfo que ama (Recitat i ària)
II
José de Nebra (1702-1768)
Vendado es amor, no es ciego
Ciegue, clame y suspire - ¿Quién fió de un mal sereno? (Recitat i ària)
¿Quién cielos? (Aria)
En amor pastorcillos (Seguidillas)
Antonio Martín y Coll
Discurso con ecos
Marizápalos
José de Nebra
Iphigenia en Tracia
Este, riscos incultos - Gozaba el pecho mío (Recitat i ària)

La Dispersione

La Dispersione naix el 1999 amb la intenció d'interpretar el repertori musical europeu dels segles XVII i XVIII amb criteris i instruments històricament fonamentats.

L'agrupació ha actuat en festivals i auditoris com Daroca, Gijón, Vélez Blanco, Peníscola, Calatayud, Hellín, Cartagena, Alacant, Bilbao, Tlemcen (Algèria), Palau de la Música de València..., col·laborant en els seus programes intèrprets com Barry Sargent, Olivia Centurioni, Juan Carlos de Mulder, Fernando Paz, Roberto Gini, David Sagastume, Lluís Vilamajó, Manuel Vilas, Leonardo Luckert, José Hernández-Pastor, etc.

Ha publicat en el segell Enchiriadis tres discos, dos de música espanyola titulats El mundo al revés, amb tonadilles escèniques de Blas de Laserna interpretades per la soprano Erika Escribá-Astaburuaga junt a diversos fragments d'òperes de Martín y Soler, i Martín y Coll, amb música instrumental en ús recopilada per aquest organista a principis del segle XVIII. El tercer, Flauto a Napoli?, conté diversos concerts per a flauta interpretats per David Antich como a solista. Posteriorment crea el seu propi segell discogràfic –dsp– i edita The Curtain, amb composicions de Purcell i Locke destinades al teatre. El mundo al revés va estar il·lustrant l’exposició Goya en Madrid al Museo del Prado la temporada 2014-2015.

Les seues actuacions i gravacions han ocasionat titulars i comentaris com “Daroca se luce”, "Daroca resplandeciente" (Heraldo de Aragón, 09/08/2009 y 05/08/2012), “Un buen reencuentro” (Levante, 31/05/2012) sobre l'actuació en el Palau de la Música de València, “Es uno de los mejores discos de música antigua que he escuchado” (José Luis Pérez de Arteaga en El ojo crítico de RNE, 01/04/2011) o “la interpretación de Antich y compañía alcanza el grado de excelencia” (Diverdi, febrero 2013) y "el trabajo de La Dispersione es de una delicadeza y precisión impecables" (Melómano, junio 2013) sobre el CD Flauto a Napoli?.

La Dispersione organitza des de 2003 el Curs de Música Antiga que porta a terme en Guadassuar (València), en el que participen més d’un centenar d’alumnes interessats per la interpretació històrica. Per les distintes seccions que comprèn han passat a impartir els seus coneixements professors de reconeguda trajectòria, com Jean-Pierre Canihac, Agostino Cirillo, Farran Sylvan James, Alexis Aguado, Eva Narejos, Francisco Rubio, Pedro Estevan, Maricarmen Gómez Muntané, Ángel Medina, J. Javier Goldáraz, Juan Carlos Asensio, Antonio Ezquerro...

Notes al programa

Antonio Literes (1673-1747) i José de Nebra (1702-1768) són considerats els dos principals representants de la música escènica espanyola del segle XVIII. Oriünds d'Artà (Mallorca) i Calataiud (Saragossa) respectivament, els dos van desenvolupar la seua labor professional a Madrid. Tots dos treballen per a la Reial Capella i a tots dos se'ls encarrega compondre música nova per al Real Alcázar després de l'incendi de 1734 que va destruir l'arxiu musical.

La música de Literes revela ja clarament la influència de les tendències italianitzants que començaven a irrompre en la música espanyola. Feijóo en el seu Teatre crític universal el qualifica de «compositor de primer ordre, i per ventura l'únic que ha sabut ajuntar tota la majestat, i dolçor de la música antiga amb la bullícia de la moderna».

Acis i Galatea i El estrago en la fineza, o Júpiter y Semele, ambdues amb llibret de José de Cañizares, van ser estrenades en 1708 i 1718 respectivament. La primera va ser escrita per a celebrar el vint-i-cinc aniversari de Felip V i es va representar segurament en el teatre del Buen Retiro.

Júpiter y Semele va obtenir un notable èxit després de la seua estrena en el Teatre de la Cruz, les seues representacions es van mantenir durant dues setmanes i es va reposar en diverses ocasions els anys posteriors, fins i tot va poder veure's a Lisboa i Barcelona.

A Nebra el trobem, en els seus primers anys a Madrid com a organista de les Descalzas Reales i músic de cambra en la casa del duc d'Osuna. Existeix un document de 1722 pertanyent a aquesta casa en el qual apareix el pagament a «don Joseph de Nebra, mi musico de cámara» i a «don Joseph de Nebra, mi musico de cámara» y a «don Antonio Literes, también musico de mi cámara».

Ací és on Nebra pren contacte amb l'estil italià i ací és on probablement coneix a José de Cañizares, el dramaturg més important de l'època i llibretista fet i fet de diverses composicions seues. En aquesta ciutat col·labora amb diferents companyies teatrals, comprenent la seua dedicació a la música per a l'escena el període que va de 1723 a 1751, en un segle XVIII, recordem, amb unes condicions molt propícies per a escena i amb un públic de molt diverses característiques.

Vendado es amor, no es ciego, amb llibret de Cañizares es va estrenar a l'agost de 1744, representant-se durant 16 nits. Prova del seu èxit són les reposicions 1745 i 1751, -amb modificacions, com era habitual- tenint en compte que el que es preferia era música nova.

Para obsequio a la deydad, nunca es culto la crueldad, i Iphigenia en Tracia, que és el títol complet, va ser estrenada al gener de 1747. El llibret és de Nicolás González Martínez i porta una dedicatòria a la duquessa d'Arcos, Maqueda i Nájera. La partitura no ha arribat completa als nostres dies.

Si Literes havia abandonat en 1697 la producció religiosa per a centrar-se en la música per al teatre, Nebra, per contra, renúncia a ella a partir de 1751, coincidint amb el seu nomenament com vicemestre de la Reial Capella, i solament escriurà a partir de llavors música religiosa.

Les composicions instrumentals que completen el present programa són adaptacions extretes de Flores de Música, una recopilació en quatre volums de músiques –moltes d'elles anònimes- de finals del segle XVII i principis XVIII, duta a terme pel franciscà tarragoní Antonio Martín i Coll (c. 1660-1734), organista en la basílica de San Francisco el Grande de Madrid.
Joan B. Boïls