Dia 7 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Recondita Armonia
Lixsania Fernández, viola da gamba i direcció
Dolce pur d´amor l´affanno. Cantates i sonates italianes de Händel

Jorge Juan Morata, tenor
María Alejandra Saturno, violoncel
Esteban Mazer, clavecí i orgue
Lixsania Fernández, viola da gamba i direcció

Programa del concert

Sonata en Si menor Op.1 núm.9 HWV367a Georg Friedrich Händel (1685- 1759)
Largo – Vivace

Dolce pur d´amor l´affano HWV109
Ària. Dolce pur d´amor l´affano
Recitatiu. Il viver sempre in pene
Ària. Se più non t´amo non ti doler

Sonata en Si menor Op.1 núm.9 HWV367a
Adagio - Alla breve – Andante - A tempo di Menuet

Fra tante pene HWV 116
Recitatiu. Fra tante pene
Ària. Se avvien che sia infedele
Recitatiu. Torna, torna, mio bene
Ària. A sanar le ferite d´un core

Sonata en Fa HWV363a
Adagio – Allegro – Adagio - Bourrée angloise - Menuetto

Care selve, aure grate HWV88
Recitatiu. Care selve, aure grate
Ària. Ridite a Clori
Recitatiu. Se cangiarsi potesse
Ària. Non ha forza nel mio petto

Recondita Armonia

Conjunt de músics professionals especialitzats, liderats per la viola gambista Lixsania Fernández, que naix amb la intenció de promoure i acostar la música de cambra a tots els públics, compartint la passió per la recerca del llenguatge, la interpretació i l'estètica en el seu estat més pur.

Ha gravat per al prestigiós segell holandés Brilliant Classics, un CD dedicat al virtuós viola gambista i compositor Johannes Schenck, que ha rebut meravelloses crítiques de les revistes especialitzades més prestigioses.

Ha oferit concerts en Festivals com la Setmana Bach i el Festival Medieval d'Elx, Aita Donostia a Sant Sebastià, Pamplona, Auditori de Terrassa, Auditori de Torrent, Festival Sons del Temps, Auditori Mario Monreal de Sagunt, Maig Musical d'Osca o en Música a la tardor en la Universitat de Navarra, Festiva de Música Antiga de Catalañazor i Abejar o el Centre Cultural La Beneficència de València, entre d’altres.

Lixsania Fernández, viola da gamba

Va nàixer a Matanzas (Cuba). Va estudiar en l'Escola Vocacional d'Art Alfonso Pérez Isaac i en l'Escola Nacional d'Art de l'Havana, on va finalitzar els seus estudis de viola amb Matrícula d'Honor. Realitza els seus estudis de viola da gamba en el Conservatori Juan Crisóstomo Arriaga de Bilbao, sota la tutela d'Itziar Atutxa, i en el Conservatori superior Manuel Castillo de Sevilla, al costat de Ventura Rico. També ha participat en diversos seminaris i cursos de viola da gamba oferits per W. Kuijken, J. Savall, V. Ghielmi, M. Müller, J. Quintana, F. Alqhai, entre uns altres.

Fundadora de l'ensemble Recondita Armonia, ha realitzat nombrosos concerts, oferits en festivals de països com Cuba, Colòmbia, Itàlia, França, Espanya, Alemanya, Croàcia, Holanda, Eslovènia... amb directors com Claudio Abbado, Rinaldo Alessandrini, Teresa Paz, Josep Cabré, Gabriel Garrido, José Vázquez, Shalev Ad-El, Rio Terakado, Walter Reiter, Juan Carlos de Mulder, Carles Magraner, Andoni Sierra, Sergio Barcellona, Rodrigo Madrid, Marian Rosa Montagut... en agrupacions com Ars Longa, Orpheon Consort, Il Galdellino, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Barroca de Sevilla, Capella de Ministrers, Ensemble Elyma, Magios Ensemble, Ensemble Durendal, Capella Peñaflorida, Conductus Ensemble, Harmonia del Parnàs, Capella Saetabis, Le Tendre Amour, Consort de Violes da gamba de la Universitat de Salamanca,...

Ha realitzat nombrosos enregistraments per als segells NB, K617, CDM, Vers, Brilliant
Classics...

Jorge Juan Morata, tenor

Enamorat de la seua família i de la música, naix a València. Va començar la seua formació musical als 8 anys en l'Escolania de la Verge dels Desemparats de València, on estudia piano i violí; ha continuat els seus estudis en el Conservatori Professional Joaquín Rodrigo de València i en el Conservatori Superior de Música de Navarra.

Estudia tècnica vocal i repertori amb el tenor navarrès Ricardo Visus. També ha rebut classes de mestres com Raúl Gimenez, Richard Levitt, Ana Luisa Chova, Maria Grazia Schiavo, Rubén Fernández, Andrew King, Carmen Rubio, David Mason o Rosa Domínguez, entre d’altres.

Ha cantat en l'Auditori Nacional de Madrid, Palau de la Música de València, Teatre Gayarre de Pamplona, i en diversos festivals d'Alemanya, Eslovènia, Espanya, França i Itàlia, com el Festival de Brezice d'Eslovènia, Festival Entrevoces d'Arnada del Duero, Aracena, Cambrils, Quinzena musical de Sant Sebastià, Espazos Sonors de Santiago i el Cicle de Cantates de J.S. Bach de la Comunitat de Madrid. Ha representat Bastien und Bastienne de Mozart per diversos escenaris d'Espanya i Guinea Equatorial; el rol de Beppe en l'opera Rita, le mari battu de Gaetano Donizetti per a la Fundació Bancaixa; ha sigut Damon en Acis and Galatea d'Händel en el Festival de Sarrebourg (França) i en Pozna! Baroque (Polònia), dirigit per Matin Gester; ha sigut Paul en The Toy Shop de Seymour Barab, dirigit per Jordi Bernácer, una producció del Teatre Gayarre de Pamplona i de l'ABAO Txiki en el Teatre Arriaga; ha estrenat El Guardainfante de David Gálvez en el Teatre Manuel de Falla d'Asunción (Paraguai) i ha interpretat Les Set Paraules de Crist d'Adam Ferrero. En l'àmbit de l'oratori ha interpretat el Magnificat de Vivaldi; la Krönungs-Messe, Missa in C m i la missa Rèquiem de Mozart; el Preclarum Calicem de Martínez Báguena, i la cantata Mare Dolorosa de José Vivo. Col·labora amb agrupacions com Nova Lux Ensemble, la Capella Peñaflorida, Victoria musicae o Capella Saetabis i és fundador de l'Ensemble Recondita Armonia al costat de la violagambista Lixsania Fernández.

Ha realitzat diversos enregistraments per als segells Arsis, ACCP o NB, de música espanyola de compositors com Hilarión Eslava, Martinez Báguena, Francisco Guerrero, Michael Navarrus, Urban de Vargas, Miguel Irizar, Larrañaga, etc...

«Va demostrar posseir qualitats excel·lents per al món líric i escènic», Ópera Actual
2012

Notes al programa

Les cantates i sonates van ser algunes de les formes musicals més populars del període barroc i han seguit sense perdre eixa especial preferència encara en l'actualitat. El seu pas a través dels segles van fer canviar les seues estructures formals desenvolupant-les, però mantenint-ne l'essència que les va diferenciar des del seu naixement: les primeres estaven escrites amb una condició purament vocal i les segones, per a ser desenvolupades de manera instrumental. La seua economia d'executants, el seu caràcter substancialment virtuós i la versatilitat que proposaven les seues combinacions, les van fer ideals per a els més dissímils requeriments de la vida social dels segles XVII i XVIII. Ambdues van formar part de les celebracions religioses o civils i freqüentment eren encarregades per a esdeveniments particulars, on amenitzaven els salons de nobles i mecenes, marc propici per a reunions intel·lectuals i concerts privats.

Sense cap dubte, per la seua condició d'òpera en miniatura, la cantata i especialment la cantata de cambra, es va convertir en un peça clau per a la representació dels afectes barrocs, essencials en l'estètica d'aquest període. Els seus textos tenien en la seua majoria basaments de la poesia arcàdica, sense evadir els mites de l'antiguitat clàssica o personatges històrics, que eren la pastura fonamental de poetes i llibretistes para quasi tots els Dramma per Musica que es representaven en els teatres públics d'Europa. Molts dels seus arguments eren comuns entre els diferents compositors i, en la seua gran majoria, l'autoria dels poemes que les conformen ha arribat a nosaltres de forma anònima. Els personatges de l'Arcàdia (Clori, Nice, Tirsi, Filli...), els déus i els herois podien veure's llavors embolicats en temes semblants; i els seus missatges, moltes vegades, servien per a enaltir la personalitat d'aquells que encarregaven aquestes peces als músics. Com ocorria amb les sonates de l'època –peces instrumentals en les quals podia haver-hi un o diversos instruments solistes acompanyats per un baix continu-, la brevetat de la durada d'aquestes obres no minimitzava el seu virtuosisme. Cantants o instrumentistes tenien en elles un mitjà ideal per a lluir les seues habilitats tècniques i la seua expressivitat.

L'anomenat període italià del jove Händel, que va ocupar els anys entre 1706 i 1710, ens acosta a la seua etapa més prolífica en la composició de cantates de cambra. Com a molts dels seus contemporanis italians, Händel va crear la majoria per a veu solista i continu. D'elles portem ací dos exemples representatius: Fra tante pene (HWV 116) composta a Florència el 1707 i Care selve, aure grate (HWV 88) escrita a Roma entre el període de 1707 i 1708. La tercera, Dolc' è pur d'amor l'affanno (HWV 109b), va veure la llum a Londres al voltant de 1718, etapa que seria el preàmbul dels seus grans triomfs en el camp operístic, quan de forma successiva estrenaria algunes de les seues millors obres dramàtiques per a teatre.

Encara que escrites per a soprano originalment (en el cas de Dolc' è pur la primera versió va ser feta per a contralt), els temes i la tessitura de cadascuna d'elles s'adapten perfectament a la veu de tenor. L'amor i el desamor que inspiren Clori o una altra amant desconeguda, donen motiu a una successió de recitatius i àries da capo que, moltes vegades, van constituir la base a partir de la qual van nàixer amb posterioritat algunes de les grans àries händelianes. El millor exemple l’ofereix la peça amb què obre precisament la cantata Dolc' è pur, que suggereix la melodia de l'ària Di, cor mio que interpreta la protagonista de l'òpera Alcina en el primer acte.

Completen el programa dues sonates, compostes per Händel. Encara que ambdues estan ací interpretades per una viola da gamba solista, van ser creades originalment per a un altre instrument. Un repertori ideal per a vesprades palatines, salons de la noblesa o reunions intel·lectuals de la vella Europa.
Ubail Zamora