Dia 5 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30h

Capella de Ministrers. XXX Aniversari
Carles Magraner, direcció
La Ruta de la Seda. Orient i la Mediterrània

Carles Magraner, viella, rabel & violes
Jota Martínez, viola de roda, organistrum, llaüt otomà, baglama, san-xian, riq, shofar, setar & bulgarí
Robert Cases, arpa, llaüt medieval & viola de ploma
Eduard Navarro, guan zi, düdük, xeremies, chalumeau & cornamusa
Kaveh Sarvarian, nay persa & tombak (Pèrsia)
Aziz Samsaoui, ud, qanun & zaz çura (Marroc)
Pau Ballester, percussions
amb les veus de
Mara Aranda, Elia Casanova, Iman Kandoussi

Programa del concert

I PART
I - Serinda o la terra dels Seres
Del país de la seda a l’Extrem Orient cap a Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí
Dunhuang Mogao
La ruta de la seda als temples budistes (Xina). Manuscrits Dunhuang dinastia Tang (segle X)
Resham
Sitar de seda (Índia). Ahir Bhairav -Chakravaka. Raga de la península de l’Hindostà (segle XII)
Kārwānsarā
El Camí Reial (Pèrsia)
In sericis procedere
Istanbul, Topkapı Sarayı Müzesi, Deissmann 42 (c.1360) Antifonari d’Istanbul

II - L’arribada d’al-Àndalus
La conquesta musulmana de l’antiga Ruta de la Seda
Llunes noves ixen entre cels de seda
Muqaddam Ibn Mu ́afa al-Qabrí (m. 911-912) Cançó d’amor del segle XI. Poema del manuscrit Uddat al-jalis
Dār al-tirāz
Moaxakha - Ibn Sanā’ al-Mulk (Egipte) Aquestes moaxakhes meues són de seda i d’un sol color
Tawq al-hamāma
Meçaddar Zidane - El collar de la coloma d’Ibn Hazm (Xàtiva, 1023)
Ya Rachiq
Cordes de seda i de budell de lleó - Zaryab (Ziryab, segle IX) El que treballa la seda - Ar-
Russafí

III - Marco Polo
Les grans ciutats de la seda a l’Orient en el segle XIII
Dansa i cançò persa
Zur - Compulsió / Ey mahe man - Lluna meua
Yizhou - Cui Lingqin
Il Milione Llibre de les meravelles del món
La Toscana
Saltarello Manuscrit italià del segle XIV - MS. Add. 29987
Άξιον Εστίν - Πατριαρχικόν
Cant bizantí
Cathay
El viatge de Marco Polo

II PART
IV - De Bizanci a Itàlia
L’Art de la seda viatja de Bizanci a les ciutats italianes del nord: Venècia, Florència i Gènova
Ἰωάννης ὁ Δαμασκηνός
Cantiga de Bizanci. CSM 265, segle XIII
Perla mya cara
Lauda italiana (Còdex Cordiforme, c.1475)
Tarz-I Cihân Saz Semâisi
Dansa tradicional otomana
Vernans Rosa
Monestir de S. Colombano di Bobbio Manuscrit de Torí, Biblioteca Nazionale, F.I.

V - Seders jueus i conversos
Hereus de la tradició musulmana per tota la mediterrània cristiana
La galana i el mar
Romanç sefardí (Tradicional de Salònica)
Açoch
Dansa de les tres cultures

VI - Les cantigues
Trobadors i trouvères. Occitània, Castella, Galícia i Portugal
A la vora de la mar
Tradicional (València/Catalunya)
Brocat i dansa
Cantiga de Santa Maria (CSM 41/119, segle XIII)
Un fil de soie
Bele Yolanz (Chanson de toile. Trobairitz anònima segle XIII)
Cantiga de la sedaCantiga de Santa Maria (CSM18, segle XIII)
Aquesta és de com Santa Maria va manar fer dues toques als cucs que crien la seda, perquè la propietària que els guardava li’n va prometre una i no li l’havia donada

VII - La Corona d’Aragó
La seda en el segle XV a la Corona d’Aragó: la companyia de sedes de Barcelona, l’Art de Velluters i la Llotja de València
Mandilatos. Dansa tradicional de Tràcia
Tirant lo Blanch - Les grans festes de l’emperador
Al jorn del judici. El cant de la Sibil·la
E vist-se ab amit y camís ab paraments, stola y manyiple, y la dalmàtica de brocat ras blanca [teixit molt carregat de seda, amb la trama que forma el fons, feta de punt de sarga] ab lo collaret y lo libre ab una tovallola de brocat blanch (Consueta de la Catedral de València de 1527)

Capella de Ministrers

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol, des del l’edat mitjana fins al segle XIX. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències.

L’activitat concertística de la formació ha estat molt intensa des de l’inici de la seua activitat, que ha recorregut les millors sales de música d’Espanya: Auditori Nacional d’Espanya, Palau de la Música de València, Palau de la Música Catalana, Auditori de Lleó, Teatre de la Maestranza, L’Escorial, Centro Conde-Duque, Auditori de Castelló, Teatre Cervantes... Així mateix, ha participat en nombrosos festivals, dels quals cal destacar el Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Els elements, d’Antonio Literes), Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Peralada, Quincena Musical Donostiarra, Los Veranos de la Villa (Madrid), Festival Grec (Barcelona), Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Festival de Música Religiosa de Conca, Serenates a la Universitat (València), Festival Are More (Vigo), Festival Medieval d’Elx, entre uns altres.

La seua projecció és també internacional. Ha fet gires de concerts i participat en festivals de França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, el Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Portugal, Grècia, Argentina, Brasil, EUA, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba, Croàcia, Xina, Algèria, Suècia, Noruega, Suïssa, Eslovènia, República Txeca, Lituània, etc. Al maig de 2008 va actuar en la inauguració de la Casa de la Llengua Espanyola a Rodes. El mateix any, el grup va participar en l’acte oficial d’homenatge al rei Jaume I que va tenir lloc al monestir de Poblet, amb motiu del vuit-centè aniversari del seu naixement.

Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música antiga ha quedat recollida en els discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic de Capella de Ministrers, amb les quals ha obtingut molt bones crítiques de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions, dels quals destaquen el de millor producció discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, el premi Important de l’editorial Premsa Valenciana i el premi Cívic d’Almussafes-Ribera Baixa.

La seua activitat ha anat més enllà del món estrictament musical, amb incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicente Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna, coreògrafs com Santiago Sempere, el Cor de la Generalitat Valenciana i músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín. Ha recuperat la versió escenificada de la sarsuela inèdita La madrileña, de Vicente Martín y Soler, el primer oratori sacre espanyol i una aproximació històrica a la interpretació del drama en dues parts per a la festa de l’assumpció de la mare de Déu d’Elx. La seua música del Cant de la Sibil·la forma part de la banda sonora de la pel·lícula Son de mar, de Bigas Luna. Aquest treball va suposar l’inici d’una relació professional amb el director català, que el 2003 va requerir la participació de Capella en l’adaptació de les Comedias bárbaras, de Valle-Inclán, en la clausura de la segona Biennal de València.

Les ajudes institucionals de la Diputació de València, CulturArts de la Generalitat Valenciana i de l’INAEM, del Ministeri de Cultura, permeten que avui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per la seua banda, patrocina les activitats de recerca, recuperació i difusió del patrimoni musical que fa la Capella de Ministrers, que tenen el patronatge del Centre UNESCO València.

La música en la Ruta de la Seda

Carles Magraner

La Ruta de la Seda és un dels assoliments més significatius de la història de les civilitzacions. Per la gran Ruta de la Seda no solament circulaven les caravanes comercials, també les cultures dels pobles, els valors espirituals, les idees religioses. La seda ha sigut una de les vies entorn de la qual ha girat la relació entre els pobles d’Orient i Occident, i a través de la seda s’ha produït una comunicació tecnològica, econòmica, artística i cultural entre àrees geogràfiques molt allunyades, que s’ha convertit en un camí de transmissió de sabers, d’intercanvi de cultures i de costums.

Ens ha construït també a nosaltres, fent-nos més conscients del nostre passat pluricultural, de què també l’islam va formar part amb aportacions fonamentals, d’entre les quals cal destacar la introducció de la indústria de la seda al continent europeu.

Recrear aquest viatge musical per la Ruta de la Seda és una tasca apassionant que solament es pot realitzar des de la humilitat que promou tanta grandesa i diversitat musical. Més de 7.000 quilòmetres de cultures, músiques i tradicions, des de la capital xinesa de Xi’an, a l’extrem oriental, fins al Mediterrani i València, ciutat de la Llotja de la Seda. El viatge de la diversitat cultural, que es converteix en història de la tradició musical de la humanitat, comença al país de la seda, Serinda, fins a l’Extrem Orient, Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Des de la ciutat xinesa a la vora del desert de Taklamkan, ens endinsem pel Karakórum en la cultura índia per a després obrir les portes a l’Imperi Persa, a l’Orient Mitjà, entre la frontera de l’Índia i Constantinoble fins a Itàlia, prenent el camí de retorn d’Occident a Orient amb el viatge de Marco Polo per les grans ciutats de la seda en el segle XIII. Després, el Nord d’Àfrica. L’última parada d’aquest recorregut la trobem en la part més occidental de la Ruta de la Seda, la ciutat de València i la seua Art de Velluters que, arrossegant la tradició oriental cap al Mediterrani, arreplega les influències de la diversitat de la música del Mare Nostrum.

La complexitat de les influències mútues entre aquestes civilitzacions es converteix en la seua pròpia riquesa, un valor que ens proporciona en la nostra època un marc singular per a promoure el diàleg entre Orient i Occident i l’acceptació de les identitats plurals, idea fonamental per a facilitar la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre els pobles. És aquest un viatge musical a través dels territoris de la Ruta de la Seda, més enllà de les fronteres. Una experiència única per a compartir aquesta herència comuna, rescatant el passat per a ser portat al present, des de la música com a llenguatge universal.