Dia 12 d’agost, Castell del Papa Luna, 22.30 h

Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana

Vicente Llimerá, oboè / Daniel Abad Casanova, direcció

La nit de Bach

Programa del concert

I

Simfonia de la Cantata Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen BWV 12

Concert per a Oboè i Orquestra en Fa major BWV 1053

Concert per a Oboè i Orquestra en Re menor BWV 1059

II

Concert de Brandenburg núm. 1 en Fa major, BWV 1046

Daniel Abad Casanova

Daniel Abad Casanova és un dels directors d'orquestra espanyols amb més projecció internacional de la seua generació. Realitza estudis superiors de Piano en el Conservatori Superior de Música d'Alacant i Direcció d'Orquestra i Direcció de Cor en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, amb els mestres Manuel Galduf i Eduardo Cifre, obtenint les màximes qualificacions.

Posteriorment perfecciona i amplia els seus estudis de Direcció d'Orquestra en el Royal College of Music de Londres amb els mestres Neil Thomson i John Farrer i en la prestigiosa Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar (Alemanya) amb el Maestro Jorma Panula.

Actualment és Director Musical de l'Orquestra de cambra de la Comunitat Valenciana, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts amb gran èxit de crítica i públic, i el seu repertori concertístic inclou tot tipus d'obres i estils, des del Renaixement fins a obres del segle XXI.

Pertany a la Borsa del Cos de Catedràtics de Direcció d'Orquestra de la Comunitat Valenciana i és patró en qualitat de persona de reconegut prestigi cultural de l'Auditori de la Diputació d'Alacant.

En el camp orquestral, ha dirigit, entre d’altres, a l'Orquestra Simfònica d'Albacete, Jove Orquestra Barroca de la Comunitat Valenciana, The New Professionals Orquestra (Londres), Jena Philarmonie (Alemanya), Orquestra Simfònica de Villena, Filharmònica Oltenia Craiova (Romania), Orquestra Simfònica Ciutat d'Elx, Orquestra Simfònica del Teatre Chapí, Orquestra Ciutat de Llíria, Orquestra Simfònica de la Universitat Miguel Hernández, etc.

Ha dirigit i treballat amb prestigiosos solistes nacionals i internacionals com Manuel Ausensi, Antonio Gandía, Simón Orfila, Sandra Pastrana, Montserrat Martí Caballé, Carmen Romeu, Jacques Mauger, Haochen Zhang, Vicente Llimerá, etc.

La pròxima temporada farà el seu debut a Mèxic, Llatinoamèrica i Temporada d'Òpera d'Andorra.

Vicente Llimerá

Inicia la seua formació musical en la Banda Primitiva de Llíria i es gradua en el Conservatori Superior de Música de València, on obté el títol de Professor Superior d'Oboè i el Premi d'Honor Fi de Grau Superior. És Doctor cum Laude per la Universitat de València. Estudi General.

Ha gravat nombrosos cds i actuat com a solista en diversos festivals internacionals (Salzburg, Berlín, Sant Riquier, Roma, Istanbul, Adana, Guatemala, etc.). És solista del Grup Instrumental de València, amb el qual ha obtingut el Premi Nacional de Música 2005 -que atorga el Ministeri de Cultura- i distingit amb el Premi Important per part del Diari Llevant. Premsa Ibèrica.

En el camp investigador destaquen els seus estudis sobre els compositors Francisco José de Castro, Pedro Soler i l'oboista Enrique Marzo. Ha sigut professor associat i membre de la comissió de doctorat del departament d'educació en la Universitat Jaume I de Castelló (2001-2009). Des de 2008 és professor del Màster de Música de la Universitat Politècnica de València.

Ha sigut oboè solista convidat de l'Orquestra Nacional d'Espanya (2008-2013) i col·labora com a solista d'oboè d'amor i corn anglès amb l'Orquestra de València, Orquestra del Palau de les Arts i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb les quals ha efectuat registres sonors per als segells discogràfics Deutsche Gramophon i Naxos. Des de 2013 actua com a solista convidat d'oboè amb l'Orquestra del Gran Teatre Liceu de Barcelona. Després d'una llarga etapa com a professor d'oboè i cap d'estudis del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló, en l'actualitat és Catedràtic d'Oboè del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.

Notes al programa

Simfonia de la Cantata Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12 (Plor, lament, afany, temor) .

Estrenada el 22 d'abril de 1714, aquesta cantata va ser escrita per Johann Sebastian Bach a Weimar per al diumenge de goig, el tercer diumenge després de Pasqua.

Bach va ser nomenat Konzertmeister a Weimar en la primavera de 1714, un lloc que implicava la interpretació d'una cantata d'església cada mes. Va compondre Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen com a segona cantata de la sèrie, basada en un text probablement escrit pel poeta de la cort Salomon Franck. L'obra està estructura en set moviments, una simfonia instrumental, una passacaglia coral, un recitatiu basat en una citació de la Bíblia, tres àries i com a coral de tancament, l'última estrofa de l'himne «Was Gott tut, das ist wohlgetan» escrit per Samuel Rodigas en 1674.

Bach va interpretar la cantata de nou el 30 d'abril de 1724, durant el seu primer any com Thomaskantor (director de música sacra) a Leipzig. Posteriorment va modificar la primera secció del cor inicial per a formar el moviment Crucifixus del Credo de la seua Missa en Si menor. El compositor Franz Liszt va basar algunes de les seues peces per a instruments de tecla en aquest mateix material temàtic.

Concert per a Oboè i Orquestra en Re menor BWV 1059.

El concert en Re menor, el manuscrit del qual es troba perdut, es publica per vegada primera en 1855 i procedeix d'una reconstrucció per a oboè del Concert per a clavecí número 8, BWV 1059.

Concert per a Oboè i Orquestra en Fa major BWV 1053.

Obra composta a principis de 1720, durant la seua estada a Cöthen. Malgrat els dubtes que presenta l'instrument solista al qual està dirigit (oboè d'amor, viola, oboè), durant molt temps s'ha especulat, per part dels musicòlegs, que l'oboè és l'instrument original del concert BWV 1053. El manuscrit original es troba perdut.

La música d'aquest concert ha arribat fins a nosaltres de dues formes diferents. Una és una reelaboració en forma de Concert per a clavecí, el número 2 en Mi major de 1738. Una altra és per mitjà de la seua inserció en dues cantates, amb la part solista assignada a l'orgue. El primer moviment el podem veure en la simfonia de la Cantata Gott soll allein mein Herze haben BWV169, amb una orquestra que, a més de cordes, presenta dos oboè d'amore i una taille (oboè tenor). El segon moviment apareix com l'ària Stirb in mir en la mateixa cantata amb, a més del solo d'orgue, una part per a contralt. El tercer moviment es reutilitza en la simfonia de la cantata Ich geh und suche mit verlangen BWV49. En aquesta versió un oboè d'amore duplica la primera part del violí (R. Hofman, 2015).

Concert de Brandenburg núm. 1 en Fa major, BWV 1046

«Fa dos anys vaig tindre la bona fortuna de tocar davant la vostra Altesa Reial per Ordre vostra i vaig percebre en aqueix moment que Vostra Altesa demostrava cert plaer davant el petit talent musical que el cel m'ha concedit. Quan em vaig acomiadar, La vostra Altesa Reial em va fer el gran honor de demanar-me que li enviara algunes peces de la meua pròpia composició; per tant, i d'acord amb la graciosa comanda de La vostra Altesa, m'he pres la llibertat de complir amb el meu humil deure davant La vostra Altesa Reial amb aquests concerts, que he orquestrat per a diversos instruments.

A més, Senyor, prec amb tota humilitat que Vostra Altesa Reial seguisca tenint la bondat de tenir-me en el seu beneplàcit i que sàpia que no hi ha res més car en el meu cor que el poder servir-li en ocasions més dignes de La vostra Altesa i del seu servei.

Amb tot fervor, Senyor, quede als peus de La vostra Altesa Reial com el seu més humil i obedient servidor, Johann Sebastian Bach».

Amb aquestes paraules escrites per Bach, per a Christian Ludwig, Marcgravi de Brandenburg, comença la història d'una de les col·leccions de concerts més extraordinària i alhora misteriosa que la música ens ha obsequiat i que amb el transcurs del temps s'ha convertit en un dels emblemes del període barroc.

El Concert de Brandenburg núm. 1 es troba formalment entre el concerto grosso i el concert per a solista. És l'únic, dels sis concerts de Brandenburg que consta de quatre moviments. Els tres primers segueixen l'estructura tradicional italiana (Allegro-Adagi- Allegro). El quart és un extens Menuetto d'inspiració francesa, amb tres trios (una secció intermèdia que contrasta quant al caràcter i orquestració, confiada a un petit grup d'instruments), el segon dels quals és una polonesa o polacca. És precisament aquest moviment el més sorprenent i original de la partitura, tot un model d'invenció instrumental, per exemple en l'últim trio, en el qual semblen ressonar en les trompes els ressons d'una cacera.

La Simfonia núm. 28, BWV 1046a és la versió prèvia a aquest concert, i igualment va ser emprada com a introducció de la cantata Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208. El primer moviment del concert també apareix com la simfonia de la cantata Falsche Welt, dir trau ich nicht, BWV 52, i el tercer moviment es va utilitzar com a cor d'entrada de la cantata Vereinigte Zwietracht der wechselnden Saiten, BWV 207.