
Piacere dei Traversi
Enllaços relacionats
Dia 6 d’agost, Església de Santa Maria, 21.00 h
Piacere dei Traversi
Consort de flautes travesseres renaixentistes / Marisa Esparza, direcció
Monteverdi i Comes: innovació versus tradició
Carmen Botella, cantus
Silvia Rodríguez, altus
Laura Palomar, tenor
Marisa Esparza, bassus
Programa del concert
Ballo detto Genaro* - Tarquinio Merula (c. 1594 - 1665)
Ave María a 3 - Claudio Monteverdi (1567-1643)
Sacrificium Deo - Juan Bautista Comes (1582-1643)
Gallarda a 3* - Andrea Falconieri (c.1585 - 1656)
Alabada sea la Purísima Concepción - Juan Bautista Comes
Lauda Sion Salvatorem* - Claudio Monteverdi
Mis oiuelos, madre - Juan Bautista Comes
Amarilli mia bella* - Giulio Caccini (1550-1618) /Jacob van Eyck (1590-1657)
Domine labia mea aperies - Juan Bautista Comes
Oye querida señora - Juan Bautista Comes
O beatae viae, o felices gressus - Claudio Monteverdi
Solfeggiamento XXVI* - Pompeo Natali (siglo XVII)
Messa a quattro voci da capella - Claudio Monteverdi
(Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus, Agnus Dei)
Christus factus est - Juan Bautista Comes
* Obres instrumentals
Piacere dei traversi
Piacere dei traversi, sorgit de la fascinació dels seus components per la música renaixentista, proposa la seua recreació mitjançant una de les combinacions instrumentals més refinades i benvolgudes de l'època: el consort de flautes travesseres renaixentistes, una experiència sonora tan rica en matisos i colors com rarament presentada davant el públic.
El consort d'instruments de la mateixa família va ser, durant el Renaixement i fins a mitjan s. XVII, el mitjà ideal per a poder interpretar la música vocal o instrumental de l'època en versió «domèstica», és a dir, amb pocs intèrprets. S'ajustava a les ocasions en les quals no es disposava de les grans capelles catedralícies o reials en les quals hi havia un grup nombrós de cantants i ministrils que tocaren gran varietat d'instruments.
Si a un consort d'instruments li afegim un cantant tindrem una versió fidel en petit format amb l'essencial de la composició vocal original: la música i el text. Aquesta formació, que a Anglaterra va rebre el nom de consort song, es va convertir en una forma compositiva per dret propi, molt conreada fins a mitjan XVII. Aquesta formació ens permet explorar diferents aspectes de la música renaixentista; des de la meditativa i intricada polifonia de la generació de Josquin Desprez, passant per les cançons amoroses de Dowland, fins al repertori de dansa i purament instrumental.
Monteverdi i Comes: innovació versus tradició
Aquest programa ret homenatge, en primer lloc, a la figura de Claudio Monteverdi, compositor decisiu en la transició entre dues èpoques: el Renaixement i el Barroc.
Conservador quant a la preservació de la polifonia, en un moment en què irromp amb força el principi de la monodia - la melodia amb acompanyament d’acords, que donaria origen a l'òpera i a l'estil barroc-, però revolucionari al mateix temps pel que fa a la transformació de la pràctica de la polifonia. Igual que els monodistes de la Camerata Florentina que van crear les primeres òperes, Monteverdi es va fonamentar en el principi del domini de la paraula sobre l'harmonia, però ho va aplicar a la polifonia, i no en contra d'ella, com van fer els florentins, donant així un nou enfocament al madrigal.
En les peces que presentem es troba aquesta superposició de principis monòdics i madrigalistes que tant va caracteritzar la música de Monteverdi, una mostra del proper que per a ell es trobaven camps en aparença tan allunyats.
D'altra banda, el programa reivindica al compositor valencià Juan Bautista Comes en contemporaneïtat amb el mestre de Sant Marc de Venècia -tots dos van morir en 1643-. Comes es va formar en la catedral de València, on va ingressar com infantet en 1594. Va ser nomenat en 1605 mestre de la catedral de Lleida. En 1618 arriba a Madrid com a segon mestre de la cort dels Habsburg. Mai va abandonar el contacte amb la seua ciutat natal, doncs va enviar nombroses composicions als superiors en l'església del Patriarca. Encara que des de la seua posició va estar en contacte amb l'entorn de la música espanyola i el de la música flamenca, l'obra religiosa de Comes reflecteix en la seua actitud conservadora la severa ortodòxia que va prevaldre a Espanya, que va fer mantenir el stile antico i evitar les innovacions del Barroc fins a ben entrat el segle XVIII.


