Més de 120.000 persones assisteixen al piromusical del XVIII Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola

L'espectacle piromusical que va inaugurar divendres el XVIII Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, que organitzen CulturArts Generalitat, la Diputació de Castelló i l'Ajuntament, va congregar més de 120.000 espectadors situats al llarg dels vuit quilòmetres de platja que uneixen la localitat amb Benicarló.

El director general de CulturArts, Manuel Tomás, ha destacat "la combinació entre la presència valenciana i la proposta de músics internacionals que consolida el prestigi del Festival". Així mateix, Tomás ha incidit en la "col·laboració entre les administracions local, provincial i autonòmica per desenvolupar un festival que s'ha convertit en marca de referència per a Peníscola".

La música coral d' El Mesies de Händel i la màgia dels efectes de la Pirotècnia Tomás de Benicarló es van sincronitzar per convidar al públic a assistir a una edició caracteritzada per la presència d'alguns dels grups valencians de major projecció exterior i per la participació de formacions internacionals de primer nivell.

El clavecinista Pablo Márquez ofereix el primer concert de les dues actuacions gratuïtes del festival, en el Saló Gòtic del castell del Papa Luna, integrat per obres de Louis Couperin, Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel.

“El programa resumeix tres dels grans pilars de la música per a tecla de caràcter profà dels segles XVII i XVIII: la música de dansa, agrupada en suites; la música emmarcada en l'stylus phantasticus i influïda per l'ús de la retòrica i de la música purament contrapuntística. Amb aquesta elecció he intentat apropar al públic una petita part de cadascun d'ells”, explica Márquez.

“La Suite en la menor de Couperin està treta del Manuscrit de Bauyn, un  document que conté música del repertori francés per a clavecí entre els anys 1640 i 1670. Les obres s'agrupen per tonalitats i formes musicals, per la qual cosa l'intèrpret podia triar al seu gust les que conformarien la suite, seleccionant peces més o menys llargues, de diferent caràcter, etc., d'acord amb l'ocasió”.

“Com a element característic de la música de Couperin podem trobar els Préludes non mesurés, de caràcter improvisat, que s'interpretaven abans de cada suite. Mostren simplement les harmonies desitjades, a més de proporcionar alguns suggeriments en la direcció que ha de seguir la música, però deixant a la llibertat i la imaginació de l'intèrpret el resultat final, cada vegada diferent”, afegeix el clavecinista.

A continuació, trobem la Fantasia cromàtica, “una de les peces mestres de Bach, on podem trobar passatges cromàtics en tonalitats completament inusitades en l'època i girs i cadències inesperades”. En la fuga associada a aquesta peça “Bach desplega tot l'enginy i l'art”. La composició “va despertar un interés tan gran en els compositors posteriors que fins i tot figures de la talla de Max Reger van adaptar la peça a l'orgue i a l'estètica romàntica”.

La Sarabanda amb variacions de Händel, “coneguda per haver sigut utilitzada per Kubrik en la pel·lícula Barry Lyndon, pertany a la Suite en re menor HWV 437. Es tracta d'una peça en compàs ternari en què l'accent es troba en el segon temps, propi de les sarabandes d'estil francés”.

Extreta de la segona part del Clavier-Übung, “l'Obertura a l'estil francés o Obertura a la francesa, és, sense cap dubte, una altra de les grans obres mestres de Bach”, apunta Márquez, qui afegeix: “L'estil d'aquesta peça remet a compositors com François Couperin, qui va publicar obres amb aquest format de suite, amb recursos i ornamentacions típics de l'estil francés en voga”.