L’alcalde de Peníscola sol·licita a la Direcció General de Cultura i Patrimoni la rehabilitació de l’Ermitana

• Després de realitzar un informe tècnic en el qual s’identificaven diversos problemes en l’ermita, l’Ajuntament sol·licitava el 13 d’agost passat aquesta trobada a Conselleria amb l’objectiu de plantejar a l’administració competent els riscos de no actuar sobre aquest bé patrimonial
• La Regidoria de Patrimoni es va reunir ja amb el bisbat abans de l’acabament de l’estiu per traslladar l’estudi de necessitats que han realitzat els serveis municipals sobre el monument
• El sostre, el campanar i els pinacles, axials i alerons de la façana oest i nord són els punts en què l’informe municipal requereix una actuació de restauració
• L’alt valor intangible del monument per als veïns de la localitat pel que significa, suma la motivació per a urgir una actuació de millora

L’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez, ha mantingut una trobada amb la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, amb l’objectiu de presentar en primera persona l’estudi tècnic de necessitats per a la rehabilitació de l’ermita de la Mare de Déu de l’Ermitana i plantejar l’execució de les millores en la part exterior d’aquesta per part de l’administració competent en matèria patrimonial.
La Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Peníscola, en el seu plantejament de seguir amb la política de posada en valor del patrimoni local, elaborava un informe sobre l’estat d’aquest temple, un dels més emblemàtics del municipi, ubicat vora el castell templer i pontifici, que allotja i du el nom de la patrona de la localitat, la Mare de Déu de l’Ermitana.
“L’ermita de Sant Antoni i l’església de Santa Maria, han comptat ja amb nombroses intervencions de restauració per part de les diferents administracions” ha explicat el regidor de l’àrea en el consistori, Romualdo Forner, també present en la trobada.
Després de petites actuacions de millora en els últims anys en l’ermita a estudi, en el paviment i climatització, el consistori planteja ara una rehabilitació integral de coberta i façanes, amb l’objectiu de “millorar l’estat de conservació de l’ermita, restablir-ne parts que es van veure afectades pels diferents conflictes armats de segles passats a causa de l’artilleria, que han anat degradant estructures gradualment, eliminar filtracions i goteres, així com garantir la conservació futura del monument” ha assegurat l’alcalde.
L’estudi proposa, concretament, restituir un pinacle major, restaurar pinacles menors afectats pel pas dels anys, l’estructura dels quals s’ha vist danyada per l’artilleria i presenten riscos de despreniment; substituir finestrals i tancaments; una reparació integral de la coberta de tota l’ermita i el campanar, que actualment presenta petites filtracions; així com la reparació d’alerons i axials de les façanes oest i nord.
La Regidoria de Patrimoni es va reunir ja amb el Bisbat abans de l’acabament de l’estiu per traslladar l’estudi de necessitats que han realitzat els serveis municipals sobre el monument i ja s’han iniciat les tasques de reposició de teules en el sostre per part d’aquest i, després de sol·licitar el passat 13 d’agost la trobada amb la Direcció General competent, la delegació de Peníscola present en la trobada ha sol·licitat al govern valencià “responsabilitat i bon criteri no tan sols per conservar el monument, sinó també per evitar problemes per despreniments”, cosa que preocupar a les autoritats locals i que així ha transmés l’alcalde a la directora general.

Part del treball tècnic avançat
El passat més de setembre, part de l’equip tècnic de la Direcció General es va desplaçar al municipi per avaluar una sèries de millores en el temple principal, l’església de Santa Maria, visita que l’alcalde va aprofitar per mostrar les deficiències identificades en l’estudi tècnic dels tècnics municipals per a l’ermita.
“L’estudi exhaustiu del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament i aquesta primera vistia tècnica de l’equip de la Direcció General haurà de comptar amb voluntat política per avançar” ha advertit Martínez, que ha sol·licitat a Amoraga un acord amb el Bisbat al més prompte possible.

El patrimoni local: un actiu que ha sumat esforços de totes les administracions
Martínez ha insistit en “la importància d’unir esforços per mantindre i protegir el patrimoni local i preservar-lo i preparar-lo per als anys venidors”, recordant que en l’última dècada i en col·laboració amb les diverses administracions, s’ha dut a terme la restauració de les muralles renaixentistes que envolten la cara nord de la ciutadella, s’ha iniciat el pla de dinamització del castell per a la restauració i tematització, s’ha restaurat la torre Badum, l’ermita de Sant Antoni i els seus voltants, l’aljub del pla de Pitxells, el Peiró i la Creu del Terme, o les Fontetes, entre altres actuacions destacades.

El valor arquitectònic i cultural del temple
L’ermita, que allotja la Patrona, es va construir a principis del segle XVIII, entre els anys 1708 i 1712, sobre un antic cementeri local, a expenses de governador Sancho de Echevarría, com a obsequi i oferiment a la Mare de Déu, després de la guerra de Successió.
La façana barroca, de tall clàssic, és l’única part que es conserva d’aquesta etapa, ja que la resta de l’església va ser reedificada posteriorment, el 1820, després de la guerra del Francés.
Té el perfil mixtilini i pinacles oblics, una portada encoixinada amb motius militars (canons i boles com les del Portal Fosc) i es cataloga com de gran interés arquitectònic.
Es tracta d’una església amb planta de creu llatina, que consta de nau central i capelles laterals disposades simètricament. Té una torre campanar de planta quadrada situada al costat de l’accés i en el cos de campanes apareix un arc de mig punt emmarcat per dobles pilastres clàssiques i rematat per una cornisa trencada.
La nau longitudinal es cobreix amb una volta de canó amb llunetes i creuer amb una cúpula de mitja taronja sobre el tambor de planta octogonal.
Sobre el conjunt de la nau i capelles laterals hi ha una coberta a dues aigües de teula àrab sobre tauler de fusta o ceràmic, segons zones. El presbiteri té una altra coberta més elevada respecte a la nau central, resolta també a dues aigües amb teula àrab i la cúpula en forma de semiesfera amb teula.
L’església es va construir adossada al castell i en el lateral sud aprofita un mur de carreu del castell, corresponent a la cara exterior de l’església templera per al suport de la coberta principal i com a tancament de l’edifici.
La resta de l’estructura es resol amb murs i pilastres de fàbrica de maó.